aragones     castellano     català

Una escola que obliga a nens actius a seure en els seus escriptoris per estudiar les matèries més inútils és una mala escola. És bona només per a aquells que creuen en aquest tipus d'escola, per als ciutadans mancats de creativitat que volen formar nens dòcils, sense facultats creadores, nens que s'ajustaran bé a un tipus de civilització on la norma d'èxit és guanyar diners.

A. S. Neill, El nou Summerhill

ASÒCIA'T vore Socis

Qui som?

L'Escola d'Estiu del Altoaragón (EVA) és un Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) format per docents i persones vinculades al món educatiu, que desenvolupa les seues activitats des de 1984 a Aragó (Espanya). Aquestes activitats no es centren en una etapa concreta ni tan sols en l'ensenyament obligatori ja que entenem l'educació com un continu. Per això les nostres propostes van des de l'Educació Infantil fins l'Educació de Persones Adultes passant per l'Educació Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional, Idiomes o Artístiques, i sense oblidar per descomptat a les famílies.

El nostre col·lectiu el conformen persones preocupades per les qüestions educatives, la participació es basa en la reflexió sobre la pràctica quotidiana i en la formació a partir de les autèntiques necessitats de les Comunitats Educatives dels diversos centres. D'aquí la nostra participació en el Consell de la Joventut d'Aragó i en les taules de treball que han desenvolupat la seua tasca a nivell estatal: escola rural, Educació Secundària, interculturalitat, etc. Pràctica, reflexió i recerca que es va contrastant amb els diferents MRPs i que es coordina a la Mesa Estatal de la Confederació a la qual pertanyem.

A més la EVA afavoreix i promou l'ús efectiu de les llengües pròpies d'Aragó, aragonès i català (i les seues varietats), com a part integrant del patrimoni que hem de defensar. La llengua és part indissociable dels nostres alumnes i per això s'ha de tenir en consideració en el procés d'ensenyament i aprenentatge per a un desenvolupament integral i digne de l'alumnat, no com una curiositat que cadascú fa servir en el seu àmbit privat, sinó com una realitat que hem de fer explícita, visible i pública en la vida quotidiana dels nostres centres.

Quins són els nostres fonaments?

Des de començaments de la dècada dels vuitanta, el professorat que ha anat animant i conformant aquest col·lectiu es nodria i bevia d'algunes fonts que ja podríem anomenar "clàssiques": Paulo Freire i la seua aposta per la presa de la paraula i el pas a la acció, Celestin Freinet i les seves tècniques perquè la vida entrés permanentment a l'aula, les investigacions de Piaget i tot el que anava arribant de Vigotski gràcies a la tasca difusora de l'editorial Pablo del Río. D'aquí que sempre hagi interessat el llenguatge com a conformador de pensament, la reflexió sobre la pragmàtica que tant ens va fer aprendre sobre l'ús sexista de la llengua.

Imprescindible ha estat la figura avui oblidada de Lorenzo Milani i la seua experiència de la doposcuola de Barbiana que ha tingut com a text de referència Carta a una mestra, que es va avançar en els anys 60 del segle passat al concepte de competències tan en voga en aquests moments .

Aquest col·lectiu ha intentat inserir-se en el corrent de la pedagogia crítica tenint com a referents per revisar la pràctica idees i obres de Freire, Henry Giroux i Peter McLaren.

La pedagogia crítica és una proposta d'ensenyament que intenta ajudar els estudiants a qüestionar les creences i pràctiques que la generen. En altres paraules, és una teoria i pràctica en què els estudiants arriben a una consciència crítica. El professorat treballa per guiar els estudiants a qüestionar les teories i les pràctiques considerades com repressives (incloent-hi aquelles que es donen en la pròpia escola), animant a generar respostes alliberadores tant a nivell individual com col·lectiu que propiciïn canvis en les seves actuals condicions de vida .

Creiem en la Comunitat Educativa, en el conjunt de persones que intervenen i són responsables de l'educació dels que estan en edat d'escolarització obligatòria. Referent a això, pensem que la funció educativa és tasca en primer lloc de les famílies i en segon lloc del centre escolar. La participació de tots en l'Educació és fonamental, per això és necessari modificar les competències dels Consells Escolars perquè siguin òrgans de participació real, i no òrgans formalistes i burocràtics amb una representativitat sectorialitzada i poc adequada a la realitat actual.

L'educació és un compromís de tota la societat. Cal avançar cada vegada més en projectes i programes que es preocupin de formar a tota la ciutadania i que alhora puguin ser aprofitats des dels centres escolars

Les ciutats i pobles han de posar els seus recursos al servei dels centres educatius i avançar en les formes de participació dels seus ciutadans més petits. En aquest sentit l'obra de Francesco Tonucci ens sembla fonamental.

L'única via per educar és mantenir l'alumnat en contacte permanent amb la vida, la pròpia escola ha de ser catalitzadora de l'entorn, perquè aquest entri en l'aula. És imprescindible l'observació i l'aproximació a la realitat física i social més propera. Per això el centre escolar ha d'incorporar al seu projecte educatiu els recursos que li ofereix l'entorn i aprofitar-los per dur a terme els seus objectius educatius.

La participació és un valor fonamental en la societat actual. L'aprenentatge d'aquest valor ha de ser fomentat a l'aula i al centre. Convé dur a terme en els centres educatius projectes de participació que superin el marc estricte d'alumnat, famílies i professorat.

Llegeix aquí les bases acordades a la Confederació de MRP de l'Estat.

Finalment volem deixar clar que creiem en la Escola pública, una Escola innovadora, laica, plural i de qualitat.